Discurs de Lluís Giralt al Ple de l’Estat del Municipi

posted in: notícies | 0
Share Button

Benvolgudes i benvolguts regidores i regidors, convilatans que ens escolteu a la sala o a través de la televisió

 

Tornem a trobar-nos al ple de l’estat del municipi. Un moment que es planteja en la  reflexió, la valoració, la crítica constructiva i la proposta.

 

Ho fem, per fi, al saló de plens de la Casa de la Vila. Ja tocava. 5 anys ha estat massa temps per estar tancada. Possiblement l’edifici no fa l’Ajuntament, però explicar, presentar un poble amb l’Ajuntament tancat, no agrada a ningú, no és un bon símbol. Ara el tornem a tenir obert, i nosaltres ens en sentim totalment partícips: quan ens va tocar la responsabilitat de Govern vam buscar finançament, es va fer el projecte i vam encarregar l’obra, de les coses més agraïdes del nostre Govern. Llàstima del de l’error històric de modificar el projecte i no ampliar el saló de plens, i ho diem així: error. El temps ens donarà la raó, si no ens l’està donant ara mateix. I encara em sap mes greu perquè va ser una acció personalista de l’alcaldessa per demostrar la seva “autoritat”, aquesta que hem vist els darrers temps que teniu tan mal entesa. En definitiva : una alcaldada. No acostumem a ser tant radicals en els posicionaments, però aquest el veiem i el veiem molt clar.

 

Hem repassat el text que vàrem presentar l’any passat, com a base del discurs polític del nostre grup, discurs que és ferm en l’objectiu de treballar per aconseguir millorar la qualitat de vida de les dones i dels homes de Sant Pere de Ribes, sense oblidar el país que som. Qualitat de vida econòmica i social i també cívica, cultural i ambiental. Lamentablement les coses no han anat cap a millor. No voldríem ser massa pessimistes ni negatius, però la realitat és la que és.

 

Parlem del nostre país: Catalunya. I aquest any en parlem al principi, perquè hem estat tots marcats pel que està passant. No ens entretindrem en detalls ni amb fets puntuals. Només volem lamentar i denunciar la pèrdua de qualitat democràtica del país en aquest moment:

 

Hi ha gent empresonada per les seves idees, i ho dic amb tota a consciència que és així: mesures cautelars extremes per persones que han treballat per complir un programa electoral majoritàriament votat. Que ho han fet amb una prèvia inamovible: acció pacífica.

 

Els Candidats a formar Govern sorgits d’unes eleccions, estan vetats per les seves idees, tot i ser votats per una majoria de ciutadans en dues eleccions consecutives.

 

Tenim un president del Govern espanyol que “apremia a los independistas a proponer un candidato que “vea las cosas de otra manera” (La Vanguardia). Potser que ens digui la manera i que el decideixi ell, no nosaltres. De fet és el que pretén.

 

Ministres que afirmen amb un somriure amagat, que mantindran l’article 155 fins que els doni la gana, és a dir fins que siguem bons minyons.

 

¿És aquest un entorn democràtic? ¿S’està respectant l’opció de les persones que volem ser sobirans del nostre vot?, ¿que volem votar segons les nostres conviccions, i a partir dels resultats, si aquesta opció és majoritària, sigui vinculant i respectada? NO. Jo no em sento respectat.

 

Parlo un moment en primera persona: vaig néixer durant la dictadura de Franco, al 1975 a l’escola varen llegir el Testamento de Franco, però molt aviat l’entorn social global en el que estàvem ens va ensenyar cap a la democràcia, ens va ensenyar que l’opció personal havia de ser respectada, ens va formar en la legitimitat i el respecte com a base de la legalitat, i amb aquests criteris es van canviar les coses: ja no ens diuen que parlem en cristiano quan parlem català, es respecten els drets dels homosexuals, una parella jove no ha d’ensenyar el llibre de família quan lloga una habitació d’hotel, i molts i molts exemples. Però quan es parla de canviar la sacrosanta unitat d’Espanya, llavors surt l’imperi de la llei, i aquest es sobreposa a la legitimitat de les persones i dels pobles, es sobreposa al joc democràtic.

 

En aquest entorn, ¿podem ensenyar als nostres fills, animar als nostres veïns, o millor dit , podem viure amb l’esperança que les coses es poden canviar? Francament es fa molt difícil, i ho diem com a polítics que dediquem part del nostre temps a millorar les coses. Ara ja no és un tema d’independència o no, és un tema de democràcia, de respecte a les persones i als pobles.

 

I en aquest entorn el Govern municipal ha anat molt despistat: s’ha amagat en els moments en què la gent estava al carrer demanant pacíficament el canvi de les coses, defensant actes democràtics i pacífics, i en canvi ha volgut conservar un fals protagonisme institucional en la condemna d’uns fets i manera de fer que el seu propi partit recolza, dissenya i vota.

 

Tots aquests fets han marcat els darrers mesos i marcaran els propers. No ens en podem evadir. La situació no és de normalitat. Alguns ho volen fer veure, però no és de normalitat.

 

Dit això , parlem de la gestió municipal, del treball del dia a dia dels responsables polítics del municipi, i com, segons el nostre criteri, s’han de plantejar les coses. Com deia fa una estona, hem repassat el text que vam exposar l’any passat en aquest ple de l’estat del municipi. Les coses no han canviat gaire, de fet en certs aspectes s’han recuperat i subratllat maneres de fer i d’actuar que no ens agraden.

 

Fem una anàlisi.

 

En molts sentits vivim en una situació d’estancament de la institució municipal, que va funcionant gràcies a la inèrcia d’una estructura gran i tècnicament potent.

 

En aquesta legislatura el nostre grup hem mantingut un discurs coherent sobre la situació del municipi, dels seus serveis, de les seves infraestructures principals, de les seves capacitats de donar resposta als ciutadans. Sobre aquesta coherència Fem ara un repàs de l’evolució dels diferents temes.

 

Situació social

Tots els indicadors continuen treballant sobre la base d’una millora de la situació econòmica global. De fet, l’Ajuntament s’està beneficiant d’aquesta situació amb un increment palpable de les aportacions econòmiques d’altres administracions i de programes que donen suport o executen directament plans de suport a l’ocupació i a la formació, com a base de la millora d’aquelles situacions econòmiques més complexes. Tot i això la capacitat de l’Ajuntament de donar resposta als ciutadans que es troben en situacions delicades i amb risc d’exclusió social, encara és limitada. En dos sentits. El primer en les dificultat de l’estructura actual a arribar de forma ràpida a totes les situacions que es plantegen. S’ha fet alguna millora en la estructura de personal i hem de seguir en aquest camí. La segona que vam comentar és la necessitat de treballar per solucions de llarg termini. No neguem el benefici immediat d’un pla d’ocupació per mig any, però creiem que s’ha d’insistir en la formació que ha d’ajudar a aquestes persones a entrar en el mercat laboral de forma permanent. No hem de perdre aquest objectiu, com a base de polítiques transversals. Si perdem l’objectiu ens podem perdre en fer programes sense unitat d’acció.

 

Habitatge

Tots som conscients que l’habitatge és una de les necessitats dels ciutadans que més dificultats poden suposar a les famílies. S’han presentat polítiques d’habitatge en aquest Ajuntament, el resultat: molts objectius i pocs fets. Es va tirar endavant una campanya realment molt ben feta i vistosa, però poc efectiva; tenim encara uns pisos per acabar herència de Garraf Promocions, que continuen sense arreglar-se. Està tot al pla de reactivació, però no es concreta. Finalment s’ha contractat una empresa perquè gestioni els habitatges socials, després de 3-4 anys, ja tocava.

 

L’any passat parlàvem de l’ocupació il·legal d’habitatges, i del tema de les màfies que es beneficien d’aquesta problemàtica. Era el tema que l’alcaldessa va posar a les portades dels mitjans, no n’hem sabut res més. S’ha fet seguiment de la situació real d’aquesta problemàtica?. Si s’ha fet no en sabem res, n’hi hem vist cap millora evident. Quina és la situació?, quines accions s’han fet? Quin nivell d’ocupació tenim?, es manté l’acció de les “màfies”?

 

El nostre grup ha col·laborat en les accions d’habitatge, en la recerca d’ampliar la bossa de lloguer social. Ho hem fet insistint que l’objectiu de buscar habitatge de lloguer en condicions assumibles per situacions socials complexes, necessita fer-se directament amb els agents que el gestionen. Amb els propietaris, amb els apis, amb els proveïdors energètics, que coneixen la realitat de la situació, amb aquells col·lectius socials que treballen per facilitar l’adquisició d’habitatge i evitar desnonaments. Tots per buscar complicitats amb objectius socials que donin resposta a les famílies amb situacions més difícils. Proposem fer una taula d’habitatge amb la implicació de tots els agents que estan en aquest sector. Aquesta taula ha de tenir com objectius inicials i immediats, ampliar la bossa de pisos socials, i intentar pactar lloguers socials per aquells habitatges ocupats, sempre amb un treball coordinat i liderat per l’Ajuntament i el consell comarcal que gestiona l’oficina d’habitatge de la comarca. Sobre objectius concrets, pactar accions realitzables i personalitzades, amb una feina totalment transversal amb els serveis socials de l’Ajuntament. Una taula que sigui bàsicament resolutiva. Cal anar per feina i solucionar problemes.

 

Parlem de promoció econòmica

Encara és molt recent la decisió de Decathlon de no realitzar la que havia de ser una gran inversió pel municipi. S’han fet i es faran múltiples anàlisis d’aquest procés. Nosaltres també ho hem fet i està als mitjans. Avui volem fer algunes reflexions:

 

La proposta inicial del parc esportiu de Decathlon era una inversió important. Ho era per ella mateixa i perquè mantenia una botiga que és motor de l’activitat comercial de la rambla del Garraf. N’és un referent i situa la Rambla del Garraf al mapa del comerç, com a punt d’interès a persones de comarques veïnes. Sembla que s’ha perdut. Ara, que hem de fer?: treballar per mantenir l’activitat econòmica de la zona, Com ho fem?, doncs millorant els aspectes que depenen d’aquest Ajuntament: millorant els serveis i accessos de la zona, facilitant els processos d’urbanització del conjunt de la zona comercial i d’activitats, revisant els condicionants urbanístics que estan sobre aquesta zona i si s’escau, millorem-les i obrim-les a nous sectors, busquem noves inversions centrant-nos en activitats de serveis o industrials per aquelles zones que no estan dins la trama urbana consolidada, en definitiva, no fem només una sola aposta, treballem amb totes les iniciatives que representin activitat econòmica i s’adaptin a l’entorn social, ambiental i paisatgístic de la zona. I, molt important, fem aquestes accions no només amb l’objectiu de buscar noves inversions, sinó també, el de mantenir la que ja hi són.

 

En el treball de cerca i manteniment d’activitat econòmica hi ha una de les responsabilitats possiblement més complicades d’un Govern municipal: la negociació. Parlem de trobar l’equilibri entre l’interès de fer compatible una inversió econòmica important, i les necessitats/voluntats de l’empresa o agent inversor. I és difícil perquè és possible que les nostres qualitats no siguin tant potents com ens pensem, o perquè hi hagi altres municipis que també desitgin aquesta inversió i treballin per aconseguir-la.

 

La inversió de Decathlon ens ha condicionat la construcció del nou Xaloc, ha suposat una exempció del parlament de Catalunya a la llei de comerç de la qual no sabem ara què fer-ne, depenent de què passi, posa molt en qüestió el paper de organitzacions supramunicipals i supracomarcals que treballen per la captació d’inversions, i sobretot posen en evidència que les apostes publicitades a “bombo i platerets”, poden acabar en no res, o que programes electorals basats en inversions privades, no són reals.  Cal ser caut en aquests temes i el nostre Govern no ho és. S’ha de ser capaç d’oferir facilitats, però tenint clar fins a on. S’ha de ser transparent sense donar coses per fet. Posem-nos a treballar ja en el present i en el futur d’aquesta zona comercial de la rambla del Garraf. Siguem hàbils i pensem en allò que depèn de nosaltres, no esperem que les grans empreses ens solucionin els nostres problemes.

Totes les inversions i activitats econòmiques tenen interès, siguin grans o petites. De fet les petites, les que estan dins els pobles són les que donen vida i s’integren ràpidament en el seu teixit social. I en aquestes és on també es prometien molts resultats i la veritat és que hem vist poques millores. Una regidoria de comerç a Ribes i una a Roquetes, que més enllà de fotos de reunions, poques coses més n’hem vist.

 

L’economia del municipi també passa per l’emprenedoria. Aquí hi ha projectes, quan es concretaran? Hem vist unes bones instal·lacions al centre de Roquetes. Què esperem a obrir-les, a posar-les en funcionament?. Tot ha d’anar tant i tant lent?

 

Volem parlar d’un punt en el que hem insistit molt en la necessitat de millora: Via pública i serveis bàsics:

 

Ja tenim el pla director de millora de la xarxa d’aigua potable. Hem parlat aquests darrers anys de la temença que l’estat de la mateixa era de certa degradació. Ara tenim la confirmació: la situació és complexa i cara d’arreglar. Coneixem la quantitat necessària per la seva millora real: 12.500.000€. La meitat del pressupost anual de l’Ajuntament. S’ha fet un pla d’inversions fins al 2027 que no serà fàcil de complir. És un repte molt important. És d’aquells aspectes que necessitat buscar una voluntat totalment consensuada com a objectiu de municipi. De la forma que l’ha treballat el Govern, és difícil que s’aconsegueixi aquest acord.

 

La situació de la xarxa de clavegueram, no és molt diferent. Podem parlar de la xarxa de llum pública,  o de les voreres o de l’asfaltat dels carrers i valoraríem la situació de manera similar. Crec que tots estarem d’acord en que cal una millora gradual i efectiva de la via pública. No parem en aquest aspecte. Creiem que estem molt lluny encara de tenir una situació bona, i parlem de molts diners. Hem de treballar, com en el cas de la xarxa d’aigua, per fer un salt qualitatiu en aquests serveis, amb l’objectiu de fer-los eficients , tant econòmica com mediambientalment.

 

El plantejament d’aquestes qüestions tenen una base de servei i de gestió econòmica, però no podem oblidar en cap moment l’efecte que tenen sobre la sostenibilitat de l’entorn urbà i natural. Tots tenim present la pèrdua d’aigua que té la xarxa en molts punts del municipi, i aquest és un tema sobre el qual tenim una responsabilitat. Tampoc podem obviar aquest aspecte en la gestió de les fonts d’energia i en la gestió de residus. Qualsevol millora és important.

 

On tenim clar que hem anat enrere és en la gestió de la via pública: la neteja, la gestió dels containers de residus, el manteniment dels espais públics. No milloren, al contrari, van a pitjor. Hi ha moltes queixes i poques solucions. Els carrers estan bruts. Estan deixats. No es veu millora de la gestió.

 

Un factor important en l’estat de la via pública és la consciència col·lectiva de la necessitat de tenir una actitud positiva i convivèncial. L’any passat en aquestes dates es va acabar de concretar i aprovar les ordenances cíviques.  El Govern ho presentava com la gran aposta per la millora de la convivència en els espais compartits. Tenim la sensació, per no dir la convicció, que s’han desat en un calaix i no s’han tret mai més. Ni com a representants polítics, ni com habitants d’aquest municipi tenim cap notícia d’aplicació de les ordenances de civisme. Cap campanya que doni a conèixer aquestes ordenances, cap procés de conscienciació de la importància de les mateixes, cap aplicació directe, res.  Ho vam comentar, l’important de l’ordenança no és fer-la, l’important és aplicar-la.

 

El nostre Govern municipal té una característica, vol acontentar tothom, i això és molt difícil. L’aplicació de les ordenances pot tenir una repercussió molt poc popular i creiem que això frena el Govern. S’ha de ser valent, i aquest Govern ho és poc de valent.

 

Com a grup vam presentar una moció per la millora de la mobilitat dels vehicles especialment al poble de Ribes. Es va aprovar al ple. Cap resultat concret. S’ha encarregat un estudi del que no tenim notícia. Ens vam oferir a aportar la nostra opinió, cap notícia. (Deu ser que no els interessa la nostra opinió). Es va encarregar la coordinació de la mobilitat al cap de la policia (amb l’increment de sou corresponent), cap notícia. Sort que l’alcaldessa es posa com exemple d’actuar sempre sobre la base de la coparticipació. Nosaltres veiem opacitat i estratègia publicista/electoralista en tot allò que fa.

 

Si parlem de via pública, hem de parlar d’urbanitzacions. Dèiem al discurs d’aquest mateix ple de l’estat del municipi de l’any passat: ens hi hem de posar. Hi ha moltes coses a fer i diferents possibilitats. Posem-nos-hi ja. Amb col·laboració amb els veïns i amb decisions que permetin avançar, encara que sigui a poc a poc, però avançar. Un 11% dels ciutadans de Sant Pere de Ribes, viuen en urbanitzacions. Hem de prendre consciència d’això, no només per donar solucions urbanístiques, també per acollir social, cívica i culturalment aquells que hi habiten, i que prenguin consciència de pertinença al municipi de Sant Pere de Ribes.

 

Què s’ha fet?. Que nosaltres sapiguem: res. Fa uns mesos vàrem preparar una moció sobre aquest tema, a la part resolutiva vam escriure:

 

  • Iniciar el més aviat possible el procés d’encàrrec per l’elaboració d’un “estudi de viabilitat” que proposi i avaluï alternatives que facin possible portar a terme el procés d’urbanització de Can Lloses – Can Marcer.

Aquest estudi hauria d’incloure:

- Una anàlisi prèvia de la problemàtica que ha fet aturar el procés.  

- Una avaluació de  la viabilitat del projecte actual (l’aprovat inicialment el 2010) amb propostes de modificació adreçades a fer viable la reparcel•lació i la urbanització, adaptades a la realitat socio-econòmica dels veïns.

- En el cas que es conclogués que el camí iniciat és definitivament inviable, plantejar noves alternatives.

- Valorar la possibilitat d’adaptar les noves alternatives a l’actual moviment conceptual en la gestió de urbanitzacions, introduint conceptes com la densificació o la minimització de serveis.

- Proposar actuacions a curt termini per resoldre els problemes més urgents.

  • Finançar aquest estudi amb el romanent de tresoreria.

 

En vam parlar amb els veïns i ens van informar que l’Ajuntament ja ho estava fent. No vam presentar la moció, ho vam tirar enrere a l’espera que el Govern ens digués alguna cosa i prendre una posició conjunta. No volíem obrir un debat sobre qui demanava les coses primer, si es fa, endavant, pel bé del poble. Ha passat quasi bé un any, no teníem notícia llavors (els veïns es van sorprendre molt), no tenim cap notícia ara. Hem dit en diferents ocasions que aquest és un tema de municipi, que necessita de pactes que superin els partits i que superin legislatures. Ho tornem a dir. No ens sembla correcte la postura del Govern.

 

Mentrestant anem passant i no es fa res.

 

L’Ajuntament fa uns anys que ha fet una aposta per la millora d’equipaments. S’ha obert el local, s’està a punt d’obrir l’Ajuntament. S’ha instal·lat la pista de la fundació Johan Cruiff a l’escola Sant Agustí de Roquetes. Poc a poc anem avançant. En aquest aspecte, cal que no perdem el nord. Per una banda tot val molts diners i tenim els que tenim, cal gestionar molt bé les inversions. Per altra banda, veiem que en la majoria de casos s’ha oblidat que els espais s’han de gestionar, obrir, mantenir actius i en condicions. La possibilitat d’ús es veu restringida per la dificultats en consergeries i tècnics de coordinació. No té massa sentit fer grans inversions i projectes vistosos si no es preveu o planifica la gestió i el manteniment posterior. I d’aquest punt, que suposa increment de despesa ordinària, possiblement on anem més ajustats, no en parlem, ni fem reunions, ni previsions. Ho hem vist amb les biblioteques en el darrer ple: falta personal per mantenir el servei obert el temps que es voldria. Pensem-hi i solucionem-ho.

 

Esperem en breu l’obertura del CAP de Ribes. Ja ens avisareu, esperem que sigui aviat. I a veure si el 155 indulta al senyor Bertran i ens deixen posar-li el seu nom.

 

Parlant d’equipaments no podem oblidar l’IES Xaloc. Ara que Decathlon s’ha decidit, concretem la cessió de terrenys per la construcció del nou centre. És un pas bàsic perquè la  Generalitat iniciï el procés de finançament i construcció. Ens ho han dit, i ho sabeu. El nostre grup opta per una consulta a la ciutadania. Tot i que som conscients que quan la promoció urbanística de parc central tiri endavant amb els 1200 habitatges que hi estan previstes, més tard o més d’hora s’haurà de tenir un terreny per noves instal·lacions educatives, i s’haurà d’estirar dels solars del carrer Agricultura. Però això és futur i ara hem de solucionar aquest tema ja.

 

No ens oblidem de la cultura, dels esports.

No podem parlar de l’estat d’aquest municipi sense parlar de les entitats culturals i esportives. I també les socials que fan una gran feina amb discreció. La cultura ve definida per aquesta circumstància i per un calendari festiu molt intens. Aquestes setmanes ho estem vivint molt. Hem reclamat en altres ocasions la necessitat de aprofundir en la cultura, d’animar i ajudar a la societat organitzada a que ofereixi i gaudeixi d’una cultura de qualitat. Com Ajuntament això es deix molt en el capítol 4 del pressupost, en les subvencions, en els convenis. Entenem que cal aprofundir en aquest tema. El consell de cultura ha de treballar en aquest sentit, en incidir sobre la cultura com a base de la societat, i també com a base de l’activitat lúdica. És la base de les relacions entre els nostres veïns, i en uns pobles on la tradició està tant arrelada, és un factor identitat de primer ordre. Aquí també podríem parlar d’equilibris, de trobar el punt just entre el suport a la gent que té motivacions, i el fet de voler organitzar les coses des de l’Ajuntament en busca del control i evitar posicionaments alternatius. Hi ha accions que ens han sorprès.

 

La gestió municipal d’esports passa principalment per la gestió i organització dels espais, amb l’objectiu bàsic de que els clubs esportius i els ciutadans que ho vulguin, puguin practicar esport de forma individuals o com espai de sociabilitat. Les obres del camp del Bosc de Plaça  no acaben d’arribar, la gestió del camp de futbol de Roquetes s’adjudica a una empresa privada (esperem que vagi bé, de tot cor, lamentablement l’experiència ens demana cautela), i el pavelló de Ribes continua després d’un any i mig amb la concessió finalitzada. Vam presentar fa un any una moció respecte les millores necessàries en la gestió d’aquest espai, cap notícia fins al moment.

 

I en el mateix sentit, i en el camp de l’educació, vàrem aprovar una moció respecte l’escola d’adults, i cap avanç per part del Govern. No només ho vam demanar, com sempre fem, també ens vam oferir a parlar-ne. Cap interés. És un altre espai de cultura, i creiem que tots són importants.

 

També hem de treballar per fer arribar la nostra cultura a les escoles. Ara s’està treballant per la millora del patrimoni arquitectònic, i a nivell comarcal, pel reconeixement del patrimoni immaterial. Treballem-hi sense perdre de vista el caràcter formatiu i cultural d’aquestes accions. Un objectiu turístic i de promoció econòmica també, està clar, però sobre la base de la cultura i la història.  No perdem de vista aquests objectius globals i transversals.

 

Per no ser tant negatius deixeu-nos destacar un aspecte en el que s’han fet millores: la millora de camins. Crec que aquí hi ha hagut uns bons resultats, i crec que cal reconèixer el paper de l’adf de Sant Pere de Ribes. Una línia de col·laboració que vam iniciar nosaltres i que ha continuat satisfactòriament. Feu tot el possible, si us plau, per facilitar-ne la gestió, que sabem ha estat molt complicada.

 

Com donem resposta a tots aquests reptes que es plantegen des de les circumstàncies i des de la ciutadania?, quines eines té l’Ajuntament per respondre davant aquestes problemàtiques?, quina capacitat tenim?

 

Primer parlem de capacitat econòmica. Parlem d’economia. Sempre insistim en el mateix i no ens voldríem fer pesats. Ho concretarem amb unes quantes idees que hem anat repetint:

 

    • La situació econòmica de l’Ajuntament és bona bàsicament per la falta d’endeutament, però no ens confiem, pot ser puntual.
    • En realitat tenim una bona situació de tresoreria, amb un romanent molt important, però la capacitat econòmica del municipi no es capaç de generar increments en les arques de l’Ajuntament. Depenem quasi exclusivament dels impostos de la ciutadania i de les aportacions de administracions superiors.
    • El pressupost és molt ajustat per poder donar resposta als drets dels treballadors i a les exigències contractuals dels serveis bàsics i  l’activitat ordinària, no hi ha gaire marge d’actuació. Podem fer grans propostes d’ordinari, però no perdem de vista la viabilitat de les mateixes, anem ajustats.

 

  • No tenim cap sector econòmic fort que en un moment pugui suposar una resposta clara a l’economia local. Ho va ser fa uns 10 anys la construcció i les plusvàlues, no es preveu que es torni a repetir.

 

  • Tenim un pla de reactivació, des d’un punt de vista economicista el podríem anomenar: gestió dels romanents. Siguem-ne conscients. No el tindrem sempre. Si no generem riquesa els romanents arriben per falta d’execució, i aquests amb el temps s’acaben
  • Les infraestructures bàsiques del municipi necessiten millores, i son cares. Ho hem vist.
  • No oferim serveis extraordinaris als ciutadans. La situació social complexa ha absorbit la major part de la despesa i no sembla que es redueixi a curt termini.
  • L’estructura del municipi, amb dos pobles grans i separats geogràficament i socialment, obliga a doblar equipaments i serveis, amb el conseqüent encariment. No és una crítica, és una realitat.

 

Davant d’aquesta situació necessitem capacitat política i màxim rigor en la gestió del Govern. Continuem sense ser optimistes. Ho vam dir l’any passat, i lamentablement no hem canviat d’opinió. Al contrari veiem més incapacitat del Govern, i sobretot molts nervis quan entrem en el darrer any de mandat. En aquest entorn preelectoral veiem més una voluntat malaltissa de no perdre el protagonisme en cap moment, que una preocupació per fer les coses bé.

 

No veiem una actitud positiva en la gestió, al contrari, rebem cada vegada més opacitat en la informació dels diferents temes que ens arriben. Més presses en la gestió, en contra del rigor i el bon fer. Cada cop més les paraules de l’alcaldessa van en una direcció i els fets en l’altre.

 

El Govern continua amb una falta d’idees preocupant. Es fan reunions en el que es demana el posicionament dels grups de la oposició sobre algun tema en concret, i en cap moment apareix el del Govern (la darrera reunió sobre la museïtzació del castell en va ser un cas evident). Refien d’altres grups especialment Fem poble, que s’avé de forma implícita en aquest joc.

 

Políticament el Govern va perdut. S’ha vist superat pels darrers fets lligats a la voluntat d’una part molt important de la població a canviar l’estatus polític de Catalunya. No ho ha sabut gestionar, al contrari, ha buscat un protagonisme fals que no li pertoca.

 

El Govern basa la seva actuació política en una autoritat que s’autoatribueix, sense guanyar-se-la sobre la base dels fets i del respecte. Ho hem vist en els cas de la reprovació del regidor Perona, però ho veiem en altres casos.

 

Tot plegat, una situació que no ajuda a tirar endavant amb fredor i objectivitat els problemes i reptes que té aquest municipi, i que s’incrementa a mesura que s’acosten les eleccions.

 

Però conjuntament hem de donar respostes als ciutadans, com a col·lectiu polític assumim la nostra responsabilitat i participem de la vida política, siguem més o menys ben rebuts. No es compta amb nosaltres en els temes importants, el Govern busca altres complicitats, fem poble i PPC són les seves apostes. Aquesta és la foto desitjada en cada moment. No patiu, tenim paciència i tenim clar el nostre compromís i el nostre paper. Seguirem demanant claredat i rigor en la gestió, i treballant per la millora democràtica del nostre municipi i el nostre país que és Catalunya.

 

Vivim en uns pobles actius i dinàmics, on la gent s’hi sent bé, on la societat cívica se sap moure, en moltes ocasions malgrat els responsables polítics. Es una manera de fer del poble català, s’ha hagut d’espavilar en moltes ocasions oblidat de les instàncies superiors. Això ens ha ensenyat que una societat activa és la resposta. Sant Pere de Ribes te aquesta dinàmica. Ho veiem cada dia, en les entitats culturals, en les d’ajuda social, en les parròquies, en les esportives, en les d’ensenyament, en les que actuen en l’entorn natural. Molt més resolutives que l’administració local, amb un treball menys pretensiós i en moltes ocasions, molt més eficient. Vivim en dos grans pobles. Estiguem al nivell tots plegats i donem les respostes que ens demanen.

 

Moltes gràcies

 

lluisDVX89J-XUAY2El_

 

 

 

Share Button