PDeCat-ViA i PSC davant Decathlon: dos estils amb resultats ben diferents

posted in: notícies | 0
Share Button

La política de propaganda prèvia i el fracàs final posen en evidència la incapacitat del PSC per gestionar projectes com el de Decathlon

El govern de CiU-ViA i UM9 va actuar amb prudència i rigor en un projecte clau,  que els socialistes han deixat perdre a l’últim minut

 

Parlem d’una historia llarga amb un final que no ha estat feliç. La proposta de fer un parc esportiu i obrir una botiga Decathlon més gran a les Roquetes, tocant a Vilanoveta, va arribar l’any 2011 en un moment complicat: en plena crisis i amb un nivell d’atur molt alt. Es va presentar com un projecte sòlid i d’èxit basat en l’experiència dels parcs esportius ja creats a França per la mateixa empresa. L’entusiasme amb què se’ns va presentar feia pensar que la decisió per part de Decathlon era ferma i que, per dir-ho d’alguna manera, els diners per a la inversió estaven a punt. El govern del PSC participava d’aquest entusiasme:es presentava com a copartícip del projecte, i llançava, en missatges públics, escenaris de creació de 200 llocs de treball.

 

Des de CiU-ViA vam considerar que era un bon projecte. Suposava una inversió important en un moment delicat i mantenia i ampliava el paper de Decathlon com a “motor” en l’activitat comercial del conjunt de la rambla del Garraf. Dit d’una altra manera, pensàvem (i pensem) que era important que aquesta empresa no marxés de la rambla del Garraf i que era una bona notícia si ampliava la seva activitat.

 

Però també vam valorar les contrapartides d’aquesta inversió: principalment, la cessió de sòl públic destinat a priori a serveis públics (l’IES Xaloc, entre d’altres). Aquesta concessió suposava un esforç per part del municipi, n’érem conscients, però el projecte que es va presentar s’ho mereixia.

 

L’esforç per implicar-hi el Parlament de Catalunya

 

Aquesta valoració va ser compartida pel conjunt d’agents del municipi i de la comarca que hi podien tenir un paper rellevant. Tots els grups polítics que teníem representants al Parlament de Catalunya vam treballar perquè s’introduís una excepcionalitat a la Llei de comerç, necessària per permetre que el projecte es pogués tirar endavant al solar de Vilanoveta. No va ser fàcil: l’esforç dels diputats de la comarca per convèncer els seus companys va ser enorme i el vot del Parlament no va ser clar fins al darrer moment. A l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes, TOTS els grups vàrem fer una declaració conjunta de suport a aquesta excepcionalitat.

 

Amb més o menys entusiasme tots vèiem la necessitat de tirar endavant el projecte. Es va aconseguir: al 2012 es va aprovar l’excepció a la llei i el projecte podia anar endavant. Possiblement va ser una de les situacions de més consens que hem viscut els darrers anys a l’Ajuntament. A partir d’aquí, quan ja es va tenir la possibilitat, va ser l’empresa qui va refredar les expectatives: el projecte des d’aquell moment ha variat sempre a la baixa.

 

La gestió que en vam fer CiU-ViA i UM9 i la que n’ha fet l’alcaldessa

 

Us volem explicar la situació durant el període en què CiU-ViA va tenir responsabilitat de govern amb UM9. El projecte de Decathlon ja no incloïa el parc esportiu, simplement es presentava la botiga i l’aparcament. Desapareixia la justificació d’excepcionalitat que tenia el projecte inicial i, a més, ens demanaven nous canvis en l’ordenament urbanístic de la zona. Malgrat això, vam continuar treballant amb l’empresa. L’Ajuntament no pot menystenir cap projecte empresarial, ni petit ni gran.

 

En aquell moment difícil, el PSC, en boca de l’actual alcaldessa, ens culpava de la possibilitat de perdre el projecte. No va ser així. El projecte es va mantenir. És ara que s’ha perdut.

 

Què hauríem de dir ara, nosaltres, quan el no a la inversió sembla definitiu? Qui ha estat governant des de les eleccions de 2015? De qui és ara la responsabilitat?

 

No sabem quina feina s’ha fet des de l’Ajuntament en els darrers dos anys. Les forces que som a l’oposició hem tingut un paper de simples espectadors esporàdics: una reunió amb presència de l’empresa el passat 5 de juliol i una presentació amb Power Point de 5 diapositives. Es va parlar d’un conveni, però no n’hem sabut res més. Vam demanar un estudi de costos de manteniment del parc projectat o dels costos de lloguer de naus comercials per poder valorar les propostes econòmiques de l’empresa: no n’hem tingut cap més notícia. El Govern sempre parla de la voluntat de treballar “junts” pel municipi, però la realitat és que hi ha una opacitat total en la gestió política en la seva gestió.

 

La situació obre nous debats. L’excepcionalitat a la Llei de comerç que va aprovar el Parlament sobre el solar de Vilanoveta encara és vigent. La necessitat de decidir quin terreny se cedeix a la Generalitat per a la construcció de l’edifici definitiu de l’IES Xaloc és urgent (recordem en aquest sentit que la construcció de Decathlon exigia modificar l’espai en el qual, segons planificació, està previst construir l’Institut). S’haurà de treballar per mantenir el nivell d’activitat comercial de la zona de la rambla del Garraf…

 

Davant d’aquest i altres reptes caldrà ser seriós i buscar el consens de les forces polítiques i la participació de la ciutadania, especialment en aquelles decisions que tenen efecte directe sobre equipaments públics.

 

Vam viure una etapa del govern del PSC en què l’anunci de grans projectes era constant. Iniciatives pròpies o alienes presentades com a solucions definitives que havien de suposar millores constants i permanents. Una política de “globus sonda” amb més fracassos que èxits. Esperem que hagi arribat el final d’aquesta manera de fer i que el Govern pensi més en els resultats reals que en la publicitat o els rèdits electorals del projectes municipals.

decathlon

 

Share Button