Intervenció de Lluís Giralt al Ple de l’Estat del Municipi 2017 en nom del grup PDeCAT-ViA

posted in: notícies | 0
Share Button

Arribem al ple de lestat del municipi en una bona data en el calendari. 31 de gener, poc després de la festa major de Sant Pau a Ribes, i a vigílies de la festa de Santa Eulàlia a Roquetes.

Les festes majors són moments de festa, de convivència, de retrobament intens amb veïns i veïnes, amb un entorn festiu i en la que la gent hi està de grat. És un bon moment per fer-nos amb una visió optimista dels nostres pobles.

Mantinguem aquest esperit optimista: Ribes: un poble capaç de celebrar una festa centenària, una festa en la que la identitat emergeix i es reivindica amb alegria i des del convenciment, des de la militància de fer un poble viu. Roquetes: una festa nova, feta des del convenciment en una comunitat plena i madura i amb voluntat de continuar sent-ho.

Les festes fan sorgir allò que tenim de bo entre nosaltres. La que hem viscut aquests darrers dies ens fan ser optimistes amb la capacitat i voluntat dels nostres veïns i veïnes. Perquè no es viu bé la festa si no és amb civisme, amb cultura, i amb un entorn acollidor. No es viu una festa sota la pluja si no es creu que podem fer un poble millor per tots, no es fa una festa així, si no estem a gust en la comunitat en què vivim. I això no passa pel Govern de torn, ni possiblement pels que estiguem o no en aquest ple municipal, això depèn de lempenta de la gent de la voluntat de ser millors, i de ser-ho en aquest punt del món.

Potser amb aquesta introducció pensareu que ens estem animant en excés, que encara  estem situats en aquesta pausa en el temps que és la festa major, i que ens allunyem de la realitat.

No és això. Ja parlarem de dades objectives, destadístiques, de males i bones gestions. Però també cal que reivindiquem les percepcions, les sensacions subjectives com a part de la comprensió de la realitat. I aquests dies les sensacions han estat bones.

Sortim daquesta illa temporal. Analitzem aquells temes que més preocupen. Per preparar aquesta intervenció hem repassat la que vam fer en el darrer ple de lestat del municipi. Podríem fer servir el mateix. Poques coses han canviat.

Recordo els darrers anys dels Governs dEn Josep Antoni Blanco, en què varem fer servir en diverses ocasions el concepte de inèrcia per explicar la seva gestió. Inèrcia duna institució que té 240 treballadors, que per ella mateixa dalguna manera ha de funcionar. Però que no és capaç davançar en aquells problemes que lactivitat ordinària no assumeix com a seves. Lamentem dir això, però és la sensació que hem tingut en repassar el discurs de lany passat. Fem un anàlisi de la situació del municipi.

 

 

Situació social

La realitat en què ens trobem encara és dura. La realitat social, amb moltes persones aturades, que no troben feina. Persones que volen treball per tirar endavant un projecte vital i incidir en la millora de la comunitat. Aquest continua sent, un dels grans problemes, i és la punta de liceberg duna situació de pobresa que es dona en moltes famílies. Crec que entre tots hem fet passos importants per assegurar una resposta de lAjuntament a aquestes situacions. Les administracions supramunicipals, com la Generalitat i la Diputació, estan generant importants línies de creació de llocs de treball i ajuda a situacions de pobresa. Línies clares a les quals lAjuntament, naturalment, sha agafat.

Els col·lectius que treballen des del voluntariat continuen fent una feina magnifica i totalment lloable. Hem de destacar i molt, la feina del voluntariat, és un actiu que tenim com a poble i com a país, no lhem de perdre.

Com a grup municipal hem treballat els darrers anys per assegurar una bona política de lAjuntament que doni resposta a les necessitats bàsiques: des de loposició, demanant un pressupost que asseguri una capacitat de reacció correcte, com a Govern quan hi varem ser, treballant per una bona gestió i transversalitat dels serveis municipals que treballen en aquests objectius comuns, i així ho continuarem fent. I volem fer una reflexió al Govern: no ens hem de quedar en una ajuda puntual només. A aquella persona que fa temps que busca treball i no en troba li hem doferir un lloc de treball si en tenim ocasió, els plans docupació donen aquesta possibilitat, però no hem dacabar aquí, cal que prioritzem la formació, el reciclatge professional, i lacompanyament en la recerca de feina. En aquest punt hem de creure’ns la transversalitat en lactuació de les diferents àrees i serveis de lAjuntament, com a element d’èxit. Veiem més accions puntuals, de solució immediata, que no un acompanyament global. No perdem aquest objectiu.

En aquest sentit tots coneixem les dificultats estructurals, principalment en la contractació de treballadors públics, que afecten aquests serveis. Ens hi hem començat a posar. Sha de ser actiu en aquest tema. Ha de ser una prioritat en la gestió del personal de lAjuntament. I si cal, prendre decisions valentes.

 

Habitatge

Si parlem de la situació social hem de parlar de lhabitatge. Tots som conscients de que la situació és complexa, i a la vegada dura. A més estem vivint un moment, ho copsem, que el valor del lloguer de lhabitatge està pujant. Aquesta dada en si i dentrada no tindria perquè ser dolenta. Podem fer la lectura dun dinamisme econòmic a lalça, i dalguna manera explica una capacitat de resposta dels ciutadans a la oferta immobiliària. Però no ens hem denganyar, una puja de preus endureix encara més la situació dels que no hi poden respondre econòmicament. En aquest sentit cal que lAjuntament, més enllà de generar sancions als grans tenidors, (que també ho ha de fer), analitzi la situació i aprofiti totes les capacitats que ofereixen la Generalitat i la diputació, i que en les seves competències acabi duna vegada els projectes que té entre mans, concretament la finalització dels pisos de parc central o lobtenció i posada en disposició de pisos a les bosses de lloguer social que ja existeixen. Hem anat, i anem molt lents en aquests temes.

Durant el període de liquidació de Garraf promocions, en aquell moment estàvem al Govern, varem sentir repetidament la crítica de que els pisos estaven buits, que no estava clara la gestió que sen faria. Han passat mesos, anys i encara no tenim clar la gestió daquests pisos. I la seva ocupació ha estat molt lenta i carregosa. Ja no es poden excusar en el nostre mandat. Actuïn amb celeritat si us plau.

Actuïn també sobre la ocupació il·legal. Gestionin locupació quan és per causes socials. Lluitem contra la ocupació quan va lligada a intencions delictives (que de tot tenim). Vostès van ser els que van denunciar públicament les màfiesen aquesta problemàtica. Què sha fet? No és una situació bona per ningú, ni pels que ho han de fer per necessitat, ni pels veïns de cases ocupades. Treballem-hi.

 

 

Promoció econòmica

Quan parlem dactuar transversalment en la situació social i l’ocupació, no podem deixar de banda la formació permanent i la Promoció econòmica. La formació permanent té diverses vies al nostre municipi, i en l’escola dadults i el SEFED els seus dos camins més assentats. Pensem que cal ampliar el marge de col·laboració amb la Fundació Inform per generar nova formació, sobretot de reciclatge professional a aturats, i perquè no, en la ajuda-suport a emprenedors. Pel que fa a lescola dadults, també ha de incidir com a objectiu principal a la formació dirigida a la recerca de treball: actualització informàtica, idiomes, llenguatge escrit i oral, etc. També sha de mantenir amb lojectiu de Formació continu de la ciutadania, necessària en els temps actuals per no despenjar-se. Es van treure recursos humans de lescola dadults, hem de pensar a retornar-los i si fos possible, ampliar-los.

Ja que parlàvem demprenedors, per a quan larranjament de les antigues dependències municipals de Roquetes per a aquesta finalitat? Hem desperar molt? Pràcticament estem a mitja legislatura. Quants estudis i projectes haurem desperar (i pagar) encara? Se’n prepara la gestió?

Parlem de promoció econòmica. Dues coses: al nostre grup i sobretot en aquests temes, ens agrada tractar-los des de la discreció. Màxima transparència, però la discreció que faci viables les coses i no enceti falses esperances de llocs de treball. Dit això, no estem tancats a cap iniciativa econòmica que suposi incrementar lactivitat. Si és un petit comerciant o professional lliure, o empresari, tot el suport. Si parlem duna multinacional, màxim acolliment, però hem daprendre dels errors, no hem dassumir demandes amb conseqüències futures importants. Tenim lexperiència del mercat del Sínia, molt positiva a linici, molts problemes actualment. No es tracta de dir que no o dir que si, per sistema, es tracta de fer un anàlisi fred de la situació. Per experiència sabem que sorgeixen situacions que porten a negociació, i aquí és on hi ha un dels papers més importants i delicats dun Govern municipal. No és fàcil. Ho sabem. Però sobretot no ens deixem endur per resultats polítics/electorals immediats.

 

Via pública

És un tema que sabeu que ens preocupa especialment. Principalment, la situació dels serveis bàsics, com la xarxa daigües o el clavegueram, que per la falta dinversió es troben en molts aspectes en un estat  de certa degradació, amb les conseqüències que això comporta. El més evident les pèrdues per part de la xarxa daigua potable. És un tema que hem tractat als pressupostos i no hi voldríem insistir més. Només reclamar accions concretes i reals per part del Govern. Estem esperant el ja famós pla director, que ara es complementa amb un inventari (encara no entenem la necessitat de contractar una empresa externa per fer-ho). Estem esperant resposta als dubtes tècnics i legals a la modificació de contracte per possibilitar reconvertir el fons de reposició, en fons de manteniment, etc. Van passant els dies i els mesos. Res concret.

Similar podem dir de lasfaltat i millores dels carrers i places. Hi va haver una empenta a principis de legislatura, però la situació sha relaxat molt. En manteniment i també en neteja, gestió de residus. Parlem de lestat del municipi, pel ciutadà la visió mès directa és aquesta: la neteja i lestat de les voreres. Cal treballar-hi molt. La situació no és pas bona.

I parlant de fer feina en la millora cívica. L’elaboració de lordenança cívica ha posat en evidència la manera de treballar daquest Govern. El primer, encarregar-ho a una empresa externa, segon i tercer: fer una nota de premsa i la gran notícia, quart: posar-ho en mans dels grups del ple i aquests en fem una visió crítica (per cert, discutint-ho amb lempresa), cinquè, adonar-se de que allò no està bé, sisè, tornar-ho a fer i al cap de mesos (?) treure-ho de loblit i tornar-ho a posar sobre la taula, a vigílies daquest ple, per què no en diem gran cosa. Com a voluntat de buscar consens, no és una bona estratègia.

 

 

Urbanitzacions

Si parlem de via pública hem de parlar durbanitzacions. Moltes delles no han complert el procés de recepció, però son espais del municipi i aquest ple i aquest Govern té lobligació de treballar-hi.

La situació més complicada la tenim a Can Lloses-Can Marcer. En aquest tema hem de tenir clar que no ens podem amagar. El procés de reparcel·lació, de urbanització i de recepció futura, està en mans de lAjuntament, és responsabilitat de lAjuntament. El periode en que ho podien fer els veïns, ja va passar. Ens hi hem de posar. És correcte fer accions puntuals de millora, es fan, ens consta, en dos sentits: accions que garantitzin la seguretat de les persones i accions en aquelles vies que són públics ja que substitueixen antics camins veïnals. Està molt bé. Però la solució definitiva del problema és la reparcel·lació, la urbanització i la recepció. És complicat, molt, però ens hi hem de posar. Hi ha moltes coses a fer i diferents possibilitats. Posem-nos-hi ja. Amb col·laboració amb els veïns i amb decisions que permetin avançar, encara que sigui a poc a poc, però avançar. Un 11% dels ciutadans de Sant Pere de Ribes, viuen en urbanitzacions. Hem de prendre consciència daixò, no només per donar solucions urbanístiques, també per acollir social, cívica i culturalment aquells que hi habiten, i que prenguin consciència de pertinença al municipi de Sant Pere de Ribes.

 

 

Equipaments

Una demanda històrica dels ciutadans és la millora dequipaments culturals i esportius. No han canviat gaire les coses en aquest darrer any. Sestà treballant molt lentament i amb millores més relacionades amb manteniments imprescindibles que no amb millores reals. Ara esperem lobertura del local, però amb la vista posada ja en unes obre futures. Sestà avançant en la idea del teatre de Les Roquetes, de moment la idea. En equipaments esportius hi ha una molt forta demanda, reflectida als pressupostos participatius. Hi haurem de treballar.

 

Cultura i esport

La cultura i lesport són les bases de la participació ciutadana, del voluntariat, de allò que en diem fer poble. Llocs de convivència activa, de fet identitari, de valors cívics i damistat en la convivència. El paper de lAjuntament és posar els elements per facilitar el retrobament i les bones condicions per que aquesta gent treballi, visqui i semocioni.

Fa anys que quan parlem de cultura, només parlem de construcció, de parets, de m2,, però quina cultura tenim al poble. Les entitats, les diferents agrupacions i també persones amb inquietuds, són qui fan aquesta cultura. Sort en tenim. Valorem positivament la creació del consell de Cultura, però, si us plau, que no sigui només un lloc de coordinació de infraestructura, o de repartiment de subvencions. Que treballi per la excelència en la oferta cultural al nostre poble i per posar a labast la cultura als ciutadans: la cultura popular, la música, les arts plàstiques, la literatura, etc, etc. No serveix per res una gran instal·lació si no hi ha resposta real a les inquietuds i talent dels ciutadans. El treball petit però permanentment present de les biblioteques n’és un bon exemple.

Una gran millora en aquest sentit: el Cinema Ribes al Centre Parroquial. Accions com aquesta, de la societat civil, hem de celebrar. Que hi són. Aprofitem-les.

 

 

Economia / economia del consistori

Parlem deconomia. No ho podem obviar, ho hem de fer. Dèiem el passat ple de lestat del municipi, al desembre de 2016: LAjuntament ha de tenir una situació econòmica sòlida que li permeti donar resposta a les necessitats i voluntats dels ciutadans. Partim duna situació estable, amb un romanent important i un endeutament nul. No ens confiem. Els ingressos propis no es recuperen. Per cap font dingressos. No volem exigir més esforços als ciutadans, la situació no ho demana. la morositat és un fenomen que no es redueix. Lactivitat econòmica del municipi es manté en nivells baixos. Pel que fa a despeses, els compromisos contractuals, convenis i la pròpia estructura de funcionament de lAjuntament, senduen la major part de les despeses.

 Podem dir pràcticament el mateix. Fa un mes vàrem aprovar el pressupost amb els ingressos prorrogats i per tant no hem tingut capacitat de saber si lactivitat econòmica del municipi , que reverteix a les arques municipals, ha millorat.

Hem reclamat en diverses ocasions analitzar amb profunditat la dinàmica econòmica de lAjuntament i dalguna manera, del municipi. Ho creiem bàsic per poder fer una planificació correcte. No ens podem encomanar i refiar només dun romanent important. Ens enganyaríem.  Ho veiem molt necessari. Sabem que UM9 també ho ha reclamat. Esperem una resposta positiva per part del Govern.

Ara esperem el pla de reactivació. Va sorgir, es va crear com a això un pla de reactivació econòmica. Ara cada vegada més és un catàleg dactuacions (inversions), que no té en compte que aquestes són una finalitat en si mateixes. Qu busca contentar tothom. Quines inversions es fan per millorar el teixit econòmic del municipi?. Es treballa amb aquesta visió global?. Cada cop menys

Dèiem que leconomia del consistori ha de permetre donar resposta a la voluntat dels ciutadans. És una part. Laltre: una bona gestió política per part del Govern. No som optimistes. Veiem una gestió superficial dels temes, falta de valentia a tractar amb profunditat els temes complexos i/o que exigeixen decisions poc populars. Des del Govern ens direu: “aquestes afirmacions es basen en sensacions i son poc objectives.” Potser sí. Però no trèiem importància a les sensacions. De fet la política de lactual Govern es basa molt en les sensacions. En aquelles que volen donar confiança. I així treballa el Govern. Busca aquesta confiança a partir de les bones paraules, i en les bones intencions. Es dirigeix així a la ciutadania i als seus representants, els grups municipals. Com bé sabeu hi ha grups municipals que shan agafat a aquesta confiança.

Per part nostra volem una major solidesa en els projectes, una planificació real i viable, i una confiança que es basi en la execució, en la concreció i en la priorització. Amb només bones intencions no anem enlloc, i molt menys a millores reals. Per mot que es repeteixi que ho fan tan bé, la realitat és la que és.

Continuem parlant de sensacions. Al principi hem parlat de moments de festa. Com dèiem, és un moment dintensitat en les sensacions. Però en el dia a dia com a veïns i com a representants polítics rebem petits missatges, veiem petits detalls que al final ens dibuixen un idea global de lestat del municipi. Cadascú la seva idea, cadascú de nosaltres lextraurem en aquell entorn en el que vivim i en el que participem.

 

Per nosaltres Sant Pere de Ribes és un bon lloc per viure. Ho és pel seu entorn natural, arquitectònic, el seu clima, per la seva gent i per que ens en sentim part. Entre la gent hi ha ganes de que les coses funcionin bé. Ens avisen, es queixen, dallò que està malament. Proposen, volen millores. La gent vol un Ajuntament arreglat aviat. La gent vol presumir dun entorn natural bonic, dun patrimoni arquitectònic que llueixi, i que sigui part de nosaltres, i que es pugui ensenyar i explicar. La crítica, la queixa marca voluntat de que les coses millorin. No vivim en pobles de gent apàtica, i això ens dóna responsabilitat a tots plegats de fer les coses bé sense prometre allò que no es pot complir. Nosaltres ho tenim clar i per això a vegades potser podem donar la sensació dexcessiva prudència. El que tenim clar és on som i la responsabilitat que tenim.

Valorar lestat del municipi no es pot fer aïlladament del món, del pais en què vivim.   Catalunya té un projecte, té la clara voluntat de posar a labast dels catalans i catalanes la decisió de la independència de la nació catalana. Hi estem immersos i la sortida només pot ser la democràtica i legítima, que passa pel reconeixement de la nació catalana com a sobirana. Anar en contra daixò és tronar a postulats de fa 80 anys. En aquest ple hem posat repetidament el nostre posicionament sobre la taula, ens hi refermem.

I com a persones, com a individus que actuem amb civisme, que patim i volem minorar les dificultats dels nostres veïns més immediats, no podem aïllar-nos de la situació dels refugiats, de les guerres o de la incapacitat dEuropa dacollir, de ser generosa amb els humans que pateixen. No és un tema fàcil, però creiem que no sha de perdre la generositat i solidaritat humana cap al pròxim. Aviat es posarà sobre la taula daquest ple el Pla Director de Cooperació Internacional, creiem que sha de vertebrar en dos eixos: ha de servir per incentivar més la participació de la societat civil des del consell municipal de cooperació, i ha de tenir en compte no només les realitats injustes i de pobresa més allunyades, també ha de reflexionar sobre labordatge de la situació dels refugiats a Europa i casa nostra a través del Fons Català de Cooperació o diniciatives del propi municipi.

La política internacional va cap a fer murs cada cop més alts. Aquests dies ho estem veient als estats units dAmèrica. Vivim un període de radicalització de les idees i de les religions.

Tenim la sort de viure en una societat democràtica i que respecte el conjunt dels ciutadans. Treballarem per mantenir aquestes voluntats i fer-la millor.

Grup municipal de PDcat-ViA

Sant Pere de Ribes, 31 de gener de 2017

 

 

 

 

Share Button