Intervenció de Lluís Giralt al Ple de l’Estat del Municipi

posted in: notícies | 0
Share Button

Benvolguts alcaldessa, regidors i regidores, secretària i tots els assistents,

INTRODUCCIÓ
Avui se’ns obre de nou la possibilitat de fer aquest debat sobre l’estat del municipi, una possibilitat que ens posa damunt de la taula el ROM i que complim amb la voluntat d’evidenciar els nostres posicionaments i voluntats d’actuació pel proper any i la legislatura en la que ens trobem.

L’ENTORN

La valoració de l’estat del municipi mereix una visualització global, una diagnosi prèvia del moment en que ens trobem. Sant Pere de Ribes no viu d’esquena a res. Els ribetans i roquetencs estem al cas d’allò que es parla al món. Hem seguit els acords esperançadors de Paris per disminuir els efectes del canvi climàtic. Ens preocupem per les contínues i tristes notícies sobre terrorisme, ens entristim davant les escenes de refugiats que marxen de països amb conflicte, ens preocupa que Europa no sàpiga reaccionar amb la celeritat que caldria, de manera solidària i comprensiva amb el lament d’aquestes famílies. A molts ens preocupa l’avançament de les dretes radicals a Europa, que volen interposar els drets dels ciutadans nats a Europa per sobre d’aquells que busquen en les nostres terres, una vida millor. Aquest ple ha vist com unànimement  recolzàvem propostes de demandes de millors polítiques que assumeixin la solidaritat i el reconeixement de drets i deures de les persones en condicions que permetin el seu creixement col·lectiu i individual.

 

Vivim moments de canvis polítics. Tot i la cultura del missatge breu, la necessitat imposada d’informar amb 140 caràcters, cada dia més la política vol reflexió. És necessària l’assumpció de diferents punts de vista. Hi obliguen més que mai, i per sort diria, el trencament de bipartidismes, la inexistència de majories absolutes, la necessitat de pacte continu. Tot és molt més complex i en aquesta complexitat hi ha la riquesa del debat. Ho vam viure diumenge a l’estat espanyol i ja ho hem viscut a casa nostra.

 

Catalunya té la sort de tenir un projecte. Molts vivim amb il·lusió el projecte que ens ha de dur al ple autogovern de la nació catalana: a la seva independència. I tenim la sort i el mèrit que ho estem fent amb una elegància democràtica en la qual es permet el debat entre contraris. La “revolució dels somriures”, l’han anomenat. Potser no és del tot compartida la voluntat d’independència, però sabem que és majoritària la voluntat d’arribar a un acord amb la més important eina que la democràcia ens ofereix: un referèndum. Nosaltres continuarem treballant per a això, com a ciutadans i com a grup municipal.

CRISI ECONÒMICA. SUPORT SOCIAL

En aquest entorn global, Sant Pere de Ribes continua patint la crisi econòmica. Tot i que sembla que hi ha una lleugera recuperació, l’atur no millora substancialment. I aquest índex no és fred, darrere hi moltes famílies que pateixen, molts joves que no poden tirar endavant i moltes persones que després d’una vida professional estable, veuen trencat el seu camí professional i vital amb dificultats de recuperació.

 

Sant Pere de Ribes ha sabut reaccionar. En els darrers anys l’Ajuntament, amb col·laboració amb la societat civil, ha mantingut i reforçat eines per donar suport a les necessitats bàsiques. Una xarxa de professionals i voluntaris capaç d’atendre les persones que viuen situacions que els poden empènyer cap a l’exclusió social, ajudant-les a aconseguir els mínims bàsics per mantenir-se dins el teixit social en el que viuen. L’alimentació, l’educació, els serveis sanitaris, les polítiques de formació per al treball, els plans d’ocupació que els permetin tirar endavant uns mesos i ser pont per la entrada o reincorporació al món laboral. Aquest va ser el principal esforç del govern del qual vam tenir l’honor de formar part la segona meitat de la legislatura anterior. I a més vam crear les ajudes per a la pobresa energètica, avançant-nos a la posada en curs de polítiques autonòmiques que s’han vist incomprensiblement frenades per la recentralització de l’estat espanyol. Cal fer que els agents que treballen en aquests objectius aconsegueixin un servei segur, eficaç, sòlid i que no cobreixi només necessitats presents, sinó que sigui capaç d’incentivar cap a situacions d’estabilitat personal. Cal, com vam fer des del govern d’UM9 i CiU-ViA, anar cap a una feina absolutament transversal entre la promoció econòmica, la formació i la ocupació.

 

HABITATGE

No tot està fet. L’habitatge és la gran assignatura pendent. Cal, d’una banda,  entrar a fons en millorar les condicions per que les persones i les famílies no es vegin obligades a deixar els seus habitatges o forçades a l’ocupació d’habitatges buits. I per altra, treballar en la gestió de l’habitatge, per generar una oferta assumible per a les famílies amb recursos limitats i habitatges socials per famílies amb situacions totalment limitants. Vam començar aquesta feina fa un any, s’han anat fent passes per avançar, cal seguir.

 

GARRAF PROMOCIONS

Garraf promocions ha estat en anteriors períodes, bandera de la política d’habitatge, però la mala gestió la  va convertir en problema. En els darrers dos últims anys s’ha aconseguit finalitzar una liquidació raonable de l’empresa i el que és més important, estabilitzar una gestió del parc de vivendes que estava absolutament desmuntada. Haurem de treballar per fer que aquest parc de vivendes sigui una esperança real d’habitatge per a molts ciutadans que ho necessiten.

 

VIA PÚBLICA. SERVEIS BÀSICS

El nostre grup té l’experiència d’haver governat Sant Pere de Ribes en els darrers dos anys. Vam agafar un coneixement profund de les necessitats del municipi. Varem endegar polítiques de millora amb línies de treball que volem mantenir.

 

La millora dels serveis bàsics és una línia que es va concretar amb el pla de reactivació, com a concreció d’un pla de xoc de millora de l’espai públic. Quan ens referim a l’espai públic, parlem d’aquell més visible: carrers, jardins, il·luminació, voreres, espai natural, però també d’aquell més invisible però a la vegada bàsic: servei d’aigua , clavegueres, o residus. Cal treballar en el conjunt d’aquests serveis. La millora dels rendiments en l’aprofitament d’aigua que es troba en uns índexs al voltant del 40% de pèrdues, ha de ser un objectiu prioritari del municipi, tat en la seva gestió com en la dedicació de recursos. La recollida de residus manté encara diferents sistemes que encareixen i compliquen el servei, cal treballar i invertir en la homogeneització dels mateixos i no caure més en sistemes que han demostrat ser problemàtics, principalment en els dipòsits soterrats.

 

Cal tenir consciència de la prioritat d’aquests serveis. Són accions poc populars, poc electoralistes, però que la responsabilitat que ens donen els ciutadans ens obliga a respectar al màxim. El govern hauria d’estar a l’alçada i pel que hem vist fins ara, no som gens optimistes.

 

La millora de la via pública, treballant per un bon entorn de convivència i d’acolliment social, és un altre aspecte on portem anys de retard. Com dèiem, el pla de reactivació va iniciar una línia que, en el nostre cas, volem continuar i que posa en relleu les nostres prioritats, i cal fer-ho mantenint els objectius de dinamització de l’activitat econòmica local sobre el que es va fer el pla de reactivació.

 

CIVISME. PINTADES

Deixeu-nos fer un breu incís en aquest tema. Sant Pere de Ribes pateix de manera crònica i progressiva un problema d’incivisme que es veu de manera molt clara amb les pintades. És difícil treballar per un bon aspecte global del paisatge urbà, pel manteniment digne del patrimoni arquitectònic (sigui particular o públic), o per la promoció del petit comerç, quan les accions de millora que es realitzen van seguides de pintades o accions similars. Creiem que ha arribat un punt en què hem d’actuar per a la millora. Proposem iniciar línies d’ajut a particulars per la neteja de façanes dirigida específicament a les pintades, i que l’ajuntament inicií un pla intens de neteja d’espais públics i del patrimoni arquitectònic per la seva dignificació. Plantegem crear un servei públic, taxat i subvencionat, de neteja de pintades que faciliti al ciutadà fer aquestes actuacions. Situacions com les que tenim al pont de la palanca, a la zona de l’UA1a Roquetes, o a la plaça de Maria Mercè Marçal de Ribes, per anomenar-ne alguns , s’han de corregir. Així mateix s’han de tirar endavant accions de sensibilització per la conservació dels espais públics i de la neteja en general, així com el control i sanció d’accions incíviques. Ho vam fer en el tema de la cura dels animals de companyia. Ara creiem, toca aquest tema.

 

EQUIPAMENTS CULTURALS I ESPORTIUS

La conservació i millora dels equipaments culturals i esportius també ha estat i continua sent un dels nostres objectius. S’ha de seguir treballant en la millora de El Local, en la recuperació del teatre de Les Roquetes, en la seguretat en l’ús dels equipaments esportius, donant resposta a la creixent demanda de l’activitat dels clubs del municipi.

 

El plans d’ocupació han donat resposta a moltes de les demandes existents, especialment en els equipaments escolars. Cal seguir treballant en aquesta línia, beneficiosa en aspectes de millora d’equipaments i sobretot en les necessitats de les persones contractades.

 

Una reflexió respecte als equipaments culturals i dirigida a l’actual govern. Una forma de treballar coneguda dels governs socialistes que hem tingut, és encarregar a empreses especialistes plans d’usos d’equipaments culturals. El govern del qual vam formar part va iniciar línies de reflexió amb els agents socials, amb aquelles persones i col·lectius interessats en l’aprofitament cívic dels espais. Hi ha més feina de consens, però és més efectiu. Es va fer molta feina en aquest sentit. Parlo concretament de El Local o del teatre de les Roquetes. Aprofitin-la. Un pla d’usos fet des de fora pot ser tècnicament impecable, però si els agents que l’han d’utilitzar, si els nostres conciutadans que generen activitat cívica i les entitats no s’hi veuen realment implicats, no serveix de res.

 

El mateix es pot dir dels esportius. Vam millorar la gestió dels espais esportius, però no hem de negar les dificultats de la mateixa.  La línia política que posem sobre la taula és afavorir la implicació dels clubs esportius. Coneixem les dificultats administratives que això suposa, però no ho hem de deixar de banda. En governs del PSC anteriors es va optar per empreses especialistes en gestió d’espais esportius, coneixem els resultats.

 

CULTURA

Hem parlat d’equipaments. Cal que parlem de Cultura. La mateixa línia: col·laboració amb les entitats. Sant Pere de Ribes té la immensa sort de comptar amb una societat activa. Entitats, col·lectius i persones que treballen per què el seu entorn cultural sigui més ric, i per mantenir una cultura popular  pròpia que ens defineix. L’Ajuntament ha de ser col·laborador i dinamitzador d’aquests agents, amb l’objectiu d’una oferta cultural de qualitat, d’excel·lència.  

 

Com a grup apostem per la recuperació del patrimoni arquitectònic, cultural i paisatgístic. Pel que suposen per ells mateixos i perquè poden suposar una línia de dinamització econòmica lligada al turisme i les activitats familiars. Des del govern vam lligar l’Agromercat a l’entorn natural. Estem segurs que va ser una bona iniciativa i cal continuar.

 

ECONOMIA

La política parteix d’ideals, planteja objectius, continua en maneres de fer, i finalment es topa amb la capacitat. Aquests dies estem parlant del pressupost. De fet aquest ple, el de l’estat del municipi, es va plantejar com a previ a la negociació-plantejament del pressupost.

 

L’Ajuntament ha de tenir una situació econòmica sòlida que li permeti donar resposta a les necessitats i voluntats dels ciutadans. Partim d’una situació estable, amb un romanent important i un endeutament molt baix, pràcticament nul. No ens confiem. Els ingressos propis, i aquests dies ho estem veient, no es recuperen. Per cap font d’ingressos. No volem exigir més esforços als ciutadans, la situació no ho demana. la morositat és un fenomen que no es redueix. L’activitat econòmica del municipi es manté en nivells baixos. Pel que fa a despeses, els compromisos contractuals, convenis i la pròpia estructura de funcionament de l’ajuntament, s’enduen la major part de les despeses. Els dos darrers anys s’han fet esforços per disminuir-les: la reducció dels interessos financers, la millora i unificació de contractes, la revisió de concessions o l’estalvi energètic han estat temes tractats. Cal seguir en aquesta línia, sent conscients de les limitacions pròpies que tenim.

 

Ja hi haurà temps per discutir els pressupostos, però abans de parlar del detall, facin una lectura del global. No tot s’acaba amb la clàusula de despesa imposada pel govern de l’estat.

 

Com a govern varem acollir noves línies econòmiques, especialment de la Diputació de Barcelona, que en algun cas han substituït anteriors aportacions de la Generalitat, però en altres com en els plans d’ocupació, han suposat una injecció econòmica amb efectes sobre l’espai públic i l’ocupació, que encara ara en gaudim. Cal ser previsors i àgils. Cal treballar projectes per poder estar a punt quan se’ns ofereix l’ocasió. Ho diem per pròpia experiència i en benefici de tots.

 

URBANITZACIONS

 

No podem parlar de l’estat del municipi sense parlar de les urbanitzacions. Tot i les millores i fins i tot la finalització de processos de les urbanitzacions de Mas Alba o Can Pere de la Plana, la situació continua sent dolenta. L’estat d’urbanitzacions com Can Lloses o la falta de concreció a Rocamar són situacions que s’han de seguir treballant. Els processos de recepció són complexos, i la via de solució passa pel diàleg i el treball conjunt. Tenim la sensació que fins el moment, la política del nou govern és prometre solucions per vies que l’actual legislació no permet. Millor que ens equivoquem, però seria una fugida endavant que no ens portaria enlloc. Cal un treball amb els veïns i una negociació permanent amb els responsables del país. Cal buscar acords. Repeteixo, millor que ens equivoquem, però no feu promeses que després no pugueu complir. Si, al contrari, es fan bons plantejaments, ens hi trobareu. És un tema de municipi. És bàsic treballar-hi assumint-ne la problemàtica i la complexitat.

 

ESCENARI COMPLICAT

 

I ara que parlàvem de promeses.

 

És el primer debat de l’estat del municipi de la legislatura.

 

Políticament un escenari complicat: un govern amb minoria, amb molta minoria, que no troba aliances permanents. Veiem un PSC que tot i el canvi de formes, i festejos posteriors a les eleccions, viu un aïllament polític en el si d’aquest Ple. No valorem les opcions de les altres forces, en el nostre cas la postura del PSC i la seva portaveu quan va estar a la oposició, i l’agressiva i demagògica campanya que va portar a terme, ens han frenat inicialment qualsevol voluntat de pacte permanent. Passat el temps, ens frena la falta de projectes de l’actual govern. Observem més una voluntat-necessitat de complir promeses puntuals que no pas una visió global de les dinàmiques del municipi. Veiem polítiques més de superfície, d’acontentar electorat, de mostrar una imatge convincent, que no pas d’encarar amb fonament i amb visió els problemes del municipi.

 

Aïllament polític també al si de la comarca. Tot i els discursos permanents i públics de l’alcaldessa de mà estesa cap a tothom, els representants del PSC de Sant Pere de Ribes, es troben fora del govern del consell comarcal del Garraf, on si hi som nosaltres, fruit del pacte entre els grups de CiU i del PSC de la resta de la comarca. Una situació estranya, per algú que sempre i de forma permanent parla de pactes. No saber aprofitar vies d’acostament és contradictori amb el que vostè, senyora alcaldessa, predica.

 

Fins ara parla de consens, però la seva manera de treballar és la de buscar suports puntuals. Els busca amb reunions paritàries i quan els té, tira endavant Aquesta ha estat la manera de fer en la modificació del projecte de la Casa de la Vila, amb el Saló de Plens de fons, i aquesta és la seva intenció en el pressupost i altres temes que estan sobre la taula. Són maneres de fer. No és cultura de consens. Perquè no la tenen. No la van necessitar durant molts anys, i no en van aprendre, ni en tenen cap ganes.

 

Per part del nostre grup, davant de les necessitats i voluntats dels ciutadans estarem per la feina, i ho fem assumint el paper que tenim dins la institució que ens acull i a la que tenim el màxim respecte. Prioritzarem aquestes abans que estratègies electoralistes o de política de baix nivell.

 

ÈXITS DE LA SOCIETAT CIVIL I ELS CIUTADANS

 

Els nostres veïns i veïnes es mereixen un bon Ajuntament, uns bons representants. Ells hi son. Darrerament hem vist com els Xulius tenien un reconeixement donat per l’agrupació d’ateneus, com el nostre veí, el doctor Vicente Morales rebia un reconeixement d’excel·lència mèdica, com un vídeo d’uns alumnes de l’Alexandre Galí rebia un premi d’Òmnium Cultural, com en Juan Carlos Borrego presentava una magnífica novela. I tants i tants d’altres en podríem anomenar.

 

El nostre compromís davant de la ciutadania és el treball i el servei. No el defugirem sigui quin sigui el nostre paper i responsabilitat.

Gràcies.

 

Lluís Giralt, portaveu de CiU-ViA

 

Sant Pere de Ribes, 22 de desembre de 2015

IMGP5890-669x1000

Share Button